La Llei 24/2015 ha aturat més de 200.000 talls a Catalunya

ESF i APE presentem un informe que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei en matèria de pobresa energètica

L’Aliança contra la pobresa energètica (APE) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF) presentem l’informe “La lluita contra la pobresa energètica al món municipal. L’aplicació de la Llei 24/2015, en xifres” que aporta dades inèdites sobre l’aplicació de la Llei a Catalunya des del món municipal.  

Segueix la presentació en directe:

La llei 24/2015, nascuda d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 29 de juliol de 2015. La seva implementació no ha estat fàcil i ha requerit d’un gran esforç, sobretot de l’administració local, la més propera a la ciutadania, per incorporar les obligacions que se’n deriven i desplegar la seva eficàcia. Tot i així, des de les entitats impulsores, partint de la vivència de les pròpies famílies afectades, hem insistit al llarg d’aquests anys que és una llei eficaç.  Ara bé, fins l’elaboració de l’estudi que presentem, no comptàvem amb dades suficients per acreditar-ho 

L’última dada relativa a l’impacte de la llei va ser facilitada al novembre de 2016 pel llavors Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget i Cantons. En aquell moment,es posava de manifest que gràcies a la Llei 24/2015 s’havien aturat  39.000 talls. Aquesta xifra va ser actualitzada al març del 2021 per la Generalitat, en el marc de la signatura del conveni amb Endesa.  Aquestes últimes dades reportaven 63.000 talls aturats a Catalunya. Ara bé aquesta xifra només feia referència al subministrament elèctric. Per aquest motiu, des de l’entrada en vigor de la Llei, hem insistit als diferents governs sobre la importància del recull i sistematització de les dades i sobre la necessitat de transparència en l’aplicació de la Llei, però la Generalitat no ens ha donat resposta més enllà de declaracions aïllades. 

Aquest informe, elaborat conjuntament entre Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, pretén posar llum sobre aquesta qüestió. A partir de dades més significatives que les que teníem fins ara, aportades majoritàriament pels municipis i puntualment per la Generalitat, l’informe analitza l’abast i el nivell de protecció que garanteix la Llei. Aquest estudi constitueix, de fet, la primera estimació transparent i detallada dels efectes de l’aplicació de la llei des de la seva aprovació al Parlament de Catalunya el juliol de 2015. 

Les dades provenen de 45 ajuntaments i 33 ens supramunicipals que, en conjunt, representen 693 municipis, és a dir, el 73% dels consistoris de Catalunya i el 83% de la població total.

L’informe desvetlla evidències tan rellevants com que la Llei 24/2015 ha evitat un mínim de 200.000 talls de subministrament de famílies vulnerabilitzades, entre el 2015 i el 2020. També aporta dades sobre més de 100.000 llars protegides gràcies a la Llei en el mateix període. 

S’ inclou també un anàlisi de la despesa pública en ajuts d’urgència social per fer front al pagament de factures. Entre el 2015 i el 2020, la Generalitat i les administracions locals van destinar un total (acumulat) de 35,3 milions d’euros en 184.311 ajuts d’aquest tipus. En concret, l’electricitat representa el 48% de la despesa i del 40% dels ajuts. L’aigua, per la seva banda, ocupa el 28% de la despesa total i el 35% del nombre de prestacions. Cal destacar també que entre aquests 35,3 milions d’euros s’inclouen 1,9 milions d’euros de despesa en ajuts per al pagament de contractes del mercat lliure, és a dir, es van destinar a pagar factures de contractes amb preus per kWh més elevats que la tarifa regulada del PVPC, sovint amb serveis de manteniment i assistència innecessaris (com, per exemple, el servei OK Gas d’Endesa o Servigas de Naturgy) i, en cap cas, acollits al bo social.

Per últim, també s’analitzen les dades facilitades pels municipis sobre la instal.lació de comptadors socials d’aigua. Entre els anys 2015 i 2020, es van instal·lar 914 comptadors socials d’aigua per a famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen un habitatge en precari (sense títol habilitant)

Aquestes són algunes de les dades més rellevants que es desprenen de l’informe, el qual també inclou un apartat final amb recomanacions adreçades a les administracions públiques: 

  • La Generalitat ha de recollir i sistematizar les dades sobre l’aplicació de la Llei 24/2015 per monitoritzar en temps real la pobresa energètica a escala municipal.
  • La Generalitat ha de signar convenis amb les empreses subministradores per evitar l’acumulació de deute de factures impagades, com l’acord signat amb Endesa al març del 2021, i treballar per eliminar els ajuts d’urgència social per pobresa energètica.
  • Els municipis han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics de totes les famílies amb independència de la situació en què es troben respecte a l’habitatge on viuen.
  • Els municipis, amb el suport de la Generalitat, han de posar en marxa mecanismes que facilitin als serveis socials la identificació de llars en risc d’exclusió residencial que estiguin als llistats d’impagaments. 

La Llei 24/2015 és una eina poderosa per protegir el dret als serveis bàsics de les persones vulnerabilitzades. Necessitem dades, creativitat jurídica i tècnica així com espais d’intercanvi d’experiències per esprémer tot el seu potencial i maximitxar la seva efectivitat. 

La 24/2015 funciona!

Descarrega l’informe

 









 

L’entrada Informe: La Llei 24/2015 ha aturat més de 200.000 talls a Catalunya ha aparegut primer a ESF.