Comencem pel principi. No cal ser economista per saber que una empresa té per objectiu principal maximitzar el seu benefici, sempre sota un context donat i tenint en compte les regles de joc del capitalisme i l’efecte de la competència. Així doncs, en una ostentació d’innocència, la ministra de Transició ecològica, el dia 30 d’agost del 2021, Teresa Ribera va afirmar que les empreses que controlen el negoci de la ‘llum’ no tenen empatia social [1]. Vol dir això que, segons la ministra, si tinguessin empatia social els preus de la ‘llum’ no estarien tan alts?

No creiem que sigui qüestió d’empatia. Més aviat es tracta de ser capaç de regular el lliure mercat d’una manera responsable. El lliure mercat no pot ni ha de regular-se a través del ‘bonisme’ si no des de la responsabilitat, és a dir, a través d’un exercici que garanteixi una competitivitat que no per justa sigui menys lliure. Una empresa ha de fixar els preus dels seus productes i serveis en funció dels seus costos i del preu que puguin oferir altres empreses. D’aquesta manera s’arriba a un preu de mercat, el qual, no podrà ser alterat per voluntat pròpia d’una o unes quantes empreses. Però això no és el que passa amb el mercat de l’energia, concretament en el de la generació de l’energia elèctrica. Degut a la manca d’un exercici de competitivitat just i responsable, fruit de la deixadesa per part de l’Estat en les darreres dècades, ara mateix es troba en mans d’un oligopoli controlat per tres peixos grossos: Endesa, Iberdrola i Naturgy. Ells controlen la majoria de centrals hidroelèctriques, nuclears i de gas a Espanya. I sí! ells fixen els preus al seu antull.

Però com funciona el mercat elèctric?

En resum, hi ha una sèrie de productors d’electricitat que ofereixen la seva energia a un preu donat al mercat espanyol. La demanda global espanyola s’estima hora per hora [2] i aquesta es va cobrint amb les ofertes més barates que ofereixen els productors elèctrics. Primerament, entren les renovables, i en general també la nuclear, que ofereixen l’energia a cost zero o preus molt baixos; això es fa per assegurar-se que l’operador elèctric, denominat OMIE, els comprarà tota l’electricitat que produiran aquest dia. En segon lloc vénen la resta de tecnologies, és a dir, hidroelèctrica, el gas, el carbó … i quan per fi s’arriba a casar l’oferta amb la demanda, el preu de mercat de cada hora del dia el fixa l’últim MWh que ha entrat en la subhasta. Perquè ho entenguem, posem com a exemple que les renovables i la nuclear cobreixen el 40% de la demanda amb l’energia que han ofert una hora concreta, la hidroelèctrica el 50% i el gas el 10% restant; el preu del MWh serà el que hagi ofert la tecnologia més cara, en aquest cas concret, les centrals de gas. Encara que hi hagi productors que ofereixin la seva energia a 0€ o per sota de preu de mercat, l’operador elèctric sempre adquirirà la seva energia al preu de mercat fixat per a cada hora del dia en qüestió. En conclusió, el preu de mercat el fixa la tecnologia més cara i, a causa de les regles de joc establertes en el seu moment, totes les tecnologies, siguin més cares o més barates, rebran el mateix preu pels seus megawatts hora venuts.

Un negoci redó per a uns quants

Aquestes regles de joc es van establir quan es va liberalitzar el mercat elèctric l’any 1997, sota el primer govern d’Aznar. El disseny és similar al d’altres països europeus, però únicament és eficient si s’aconsegueix crear una veritable competència entre productors. Com ja s’ha comentat, en el cas d’Espanya tres grans productors es reparteixen el pastís, de manera que és molt probable que hi hagi acords entre ells per maximitzar els seus beneficis. Darrerament s’està posant en dubte a la hidroelèctrica. I no és per menys. És una tecnologia que pot produir energia a molt baix cost ja que, en general, les inversions que es van realitzar en el seu dia ja estan amortitzades i utilitzen un recurs natural gratuït, l’aigua. Té l’avantatge, a més, que es pot emmagatzemar i, per tant, poden jugar amb el buidatge dels embassaments per augmentar o disminuir la producció. S’estima que el cost de producció del MWh, tenint en compte tots els seus costos associats, ronda els 5 €. I el que sorprèn molt és que darrerament l’estan oferint a més de 100 €/MWh. I per quin motiu la hidroelèctrica oferta a aquest preu? Molt fàcil, perquè els senyors de l’aigua també són els propietaris de les centrals de combustibles fòssils, com el gas, i saben el que costa produir electricitat amb aquest combustible. En conseqüència, per poder vendre tota la producció que desitgin amb hidroelèctrica, únicament han d’oferir l’energia una mica per sota del preu que poden oferir les centrals de gas. Com que a certes hores del dia la demanda és baixa, aquesta tecnologia serà la que fixi el preu de mercat per aquestes hores concretes. En una situació de competència real entre hidroelèctriques, el preu que oferirien seria el seu preu de cost (recordem uns 5€/MWh) més un cert marge de benefici. Però la realitat és ben diferent, ja que, els preus de mercat fixats per la hidroelèctrica superen, darrerament, els 100€/MWh. Doncs amic, pensa malament i encertaràs. Aquestes empreses s’estan aprofitant d’un mercat suposadament lliure i, a més, ens atreviríem a afirmar que estan infringint la llei per acordar preus entre elles.

El govern va decidir, fa uns anys, modificar les regles de joc a les renovables perquè la seva rendibilitat fos raonable, entorn a el 7%. En canvi, a causa del mal disseny del mercat elèctric, la rendibilitat de tecnologies com la nuclear o la hidroelèctrica pot superar àmpliament el 1.000%. I ningú fa res, per què serà? Deixadesa? Portes giratòries?

Ens poden confinar a casa, poden tancar negocis, posar tot tipus de restriccions que afecten els nostres drets bàsics … però sembla que no poden regular un mercat totalment corrupte i injust. Un mercat que és crucial ja que sense energia no existiríem.

Exigim justícia, exigim aplicar mesures que acabin amb els privilegis de les grans empreses que es reparteixen el pastís de l’energia elèctrica.

Què podria fer el govern per tallar aquest problema d’arrel?

A més de les mesures preses pel govern mitjançant el Real Decret-llei 17/2021 [3] aprovat pel Consell de Ministres el 14 de setembre de 2021, hi ha altres mesures de caire més estructural que podrien dur-se a terme, entre elles les següents:

  • Exigir una auditoria de costos a les grans centrals hidroelèctriques i la nuclear per conèixer el cost real del MWh. Aquest cost hauria de ser públic i actualitzat anualment.
  • Limitar el preu a la nuclear i la hidroelèctrica perquè, igual que van fer amb les renovables, la seva rendibilitat sigui raonable (al voltant del 7%).
  • Crear una empresa pública que gestioni les grans centrals hidroelèctriques, la qual fixaria els preus en funció dels costos i d’un cert marge per assegurar la seva sostenibilitat.

S’atreviran a posar solucions reals sobre la taula o preferiran mantenir el statu quo i seguir fomentant un sistema que afavoreix descaradament a les grans empreses del lobby elèctric?

[1] https://www.publico.es/publico-tv/publico-al-dia/programa/970026/teresa-ribera-sobre-los-precios-de-la-electricidad-aqui-no-se-ha-mostrado-en-absoluto-ninguna-empatia-social

[2] https://demanda.ree.es/visiona/peninsula/demanda/total (DEMANDA EN TIEMPO REAL)

[3] https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-14974

Descarrega en PDF

La entrada OPINIÓ CRÍTICA: El costat fosc de la llum aparece primero en Foro Comunicación, Educación y Ciudadanía.