ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021

Català/Español/Português

Encara que l’any 2020 i el que portem de 2021 han estat marcats per les conseqüències de la COVID19, una altra de les grans crisis del nostre temps no ha deixat de créixer: l’emergència climàtica. L’objectiu marcat per l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 2°C (realitzant esforços perquè no sigui major de 1,5°C) està lluny d’aconseguir-se.

Mentrestant, presenciem com els fenòmens extrems i sobtats, més freqüents i intensos, les sequeres, l’elevació del nivell de la mar i el desglaç, afecten directament i indirectament a la vida de les persones, especialment a les poblacions en situació de vulnerabilitat al Sud Global, amb conseqüències diferenciades per a les dones i les nenes.

Paradoxalment, els impactes més greus de l’emergència climàtica es concentren a les regions empobrides del planeta i en les perifèries, que són les que menys han contribuït a aquesta crisi global. En aquestes regions, avui dia, moltes persones s’estan veient obligades a abandonar les seves llars, sovint en un context en què coexisteixen situacions de pobresa econòmica, violència, conflictes i degradació ambiental que no són fruit de l’atzar, sinó d’unes relacions històriques (i presents) desiguals i injustes emmarcades en el capitalisme patriarcal globalitzat.

El vincle entre la crisi climàtica i els conflictes és complex i no sempre directe. No obstant, com ja demostren casos concrets al voltant de la planeta, l’escassetat dels recursos i la potenciació de les injustícies i desigualtats per les conseqüències de l’emergència climàtica, la converteixen en un tema de vital importància per a les generacions presents i futures.

Dilluns 7 de juny,

15.30 a 17.30h

Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÉS i PORTUGUÈS / ESPANYOL

  1. Taula Inaugural: Emergència climàtica i conflictivitat des d’una mirada ecofeminista.

Modera: Sandra Vicente, Periodista

 A la taula inaugural ens proposem entendre millor la connexió entre la crisi climàtica i els conflictes, fent especial èmfasi en el desplaçament forçat de persones o l’impacte en els territoris, els recursos i modes de vida, abordant aquest debat des d’una perspectiva global i local. Per a això, farem una introducció a aquesta realitat i una aproximació a les responsabilitats globals en les relacions Nord-Sud en el marc de la justícia climàtica, així com a l’aportació de les mirades ecologistes i feministes en aquest enfocament.

 – Vincle entre crisi climàtica, conflictes i desplaçaments amb enfocament gènere (ESF, Beatriz Felipe)

– Justícia climàtica i responsabilitats del Nord global (Transnational Institute, Mònica Vargas)

– Una perspectiva crítica dels conflictes a partir de l’ecofeminisme (Moçambic, Teresa Cunha)

 17.30 a 19.30h

Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÈS i PORTUGUÈS / ESPANYOL

  1. Taula d’intercanvi d’experiències internacionals sobre crisi climàtica i conflictes.

Modera: Escola de Cultura de Pau

A la segona taula abordarem experiències internacionals que visibilitzen aquestes realitats, centrant-nos en diversos conflictes relacionats amb l’extracció de recursos (molts d’ells clau en les activitats que contribueixen a la crisi climàtica), conflictes deguts a la implementació de polítiques climàtiques que no tenen en compte els drets humans (construcció d’hidroelèctriques, grans centrals eòliques, biocombustibles, etc., o fins i tot d’extracció de minerals per a la indústria renovable) així com en conflictes associats a la mobilitat humana.

– Acumulació primitiva i la crisi de l’extractivisme: El cas de Cabo Delgado a Moçambic (Boaventura Monjane)

– La transició energètica en mans de qui? El cas de les macrohidroelèctriques al Brasil (Moviment d’Afectats per les Preses, Tchenna Maso)

– Reassentament preventiu forçat: el cas de Enseada da Baleia, entre abandonament i hostilitat (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)

 

Dimarts 8 de juny,

18 a 20h

  1. Taula sobre conflictes derivats de les polítiques climàtiques a Catalunya i el Sud Global.

Modera: Enginyeria Sense Fronteres

Finalment, a la tercera taula ens concentrem en conflictes a Catalunya i el Sud Global i que també es vinculen amb la crisi climàtica, en relació amb polítiques de descarbonització o projectes d’energies renovables plantejats en els últims anys on la sobirania dels territoris i les poblacions afectades no està en el centre del debat.

– Criminalització de defensores: el cas de l’Istme de Tehuantepec a Mèxic (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propostes i alternatives des de la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistències territorials i plantejaments des de la sobirania popular (Fila zero amb la Xarxa per la sobirania energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, entre d’altres plataformes de territoris i col·lectius afectats a Catalunya)

 

Inscripcions

ESP

ALTA TENSIÓN

Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad

7 y 8 de junio de 2021

Aunque el año 2020 y lo que llevamos de 2021 han estado marcados por las consecuencias de la COVID19, otra de las grandes crisis de nuestros tiempos no ha dejado de acrecentarse: la emergencia climática. El objetivo marcado por el Acuerdo de París de limitar el aumento de la temperatura a 2°C (realizando esfuerzos para que no sea mayor de 1,5°C) está lejos de alcanzarse. 

Mientras tanto, presenciamos cómo los fenómenos extremos y repentinos, más frecuentes e intensos, las sequías, la elevación del nivel del mar y el deshielo, afectan directa e indirectamente a la vida de las personas, especialmente a las poblaciones en situación de vulnerabilidad en el Sur global, con consecuencias diferenciadas para las mujeres y las niñas.

Paradójicamente, los impactos más graves de la emergencia climática se concentran en las regiones empobrecidas del planeta y en las periferias, que son las que menos han contribuido a esta crisis global. En estas regiones, hoy en día, muchas personas están viéndose obligadas a abandonar sus hogares, a menudo en un contexto en el que coexisten situaciones de pobreza económica, violencia, conflictos y degradación ambiental que no son fruto del azar, sino de unas relaciones históricas (y presentes) desiguales e injustas enmarcadas en el capitalismo patriarcal globalizado. 

El vínculo entre la crisis climática y los conflictos es complejo y no siempre directo. No obstante, como ya demuestran casos concretos alrededor del planeta, la escasez de los recursos y la potenciación de las injusticias y desigualdades por las consecuencias del cambio climático, lo convierten en un tema de vital importancia para las generaciones presentes y futuras. 

Lunes 7 de junio, 15.30 a 17.30h

Disponible interpretación ESPAÑOL/PORTUGUÉS y PORTUGUÉS/ESPAÑOL

  1. Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista. 

Modera: Sandra Vicente, Periodista

En la mesa inaugural nos proponemos entender mejor la conexión entre la crisis climática y los conflictos, haciendo especial hincapié en el desplazamiento forzado de personas o el impacto en los territorios, los recursos y modos de vida, abordando este debate desde una perspectiva global y local. Para ello, haremos una introducción a esta realidad y una aproximación a las responsabilidades globales en las relaciones Norte-Sur en el marco de la justicia climática, así como a la aportación de las miradas ecologistas y feministas en este enfoque.

– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)

– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)

– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)

 

Lunes 7 de junio, 17.30 a 19.30h

Disponible interpretación ESP/PORT y PORT/ESP

  1. Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.

Modera: Escola de Cultura de Pau

En la segunda mesa abordaremos experiencias internacionales que visibilizan estas realidades, centrándonos en varios conflictos relacionados con la extracción de recursos (muchos de ellos clave en las actividades que contribuyen a la crisis climática), conflictos debidos a la implementación de políticas climáticas que no tienen en cuenta los derechos humanos (construcción de hidroeléctricas, grandes centrales eólicas, biocombustibles, etc. o incluso de extracción de minerales para la industria renovable) así como en conflictos asociados a la movilidad humana.

– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)

– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)

– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)

 

Martes 8 de junio, 18 a 20h

  1. Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.

Modera: Enginyeria Sense Fronteres

Finalmente, en la tercera mesa nos concentramos en conflictos en Cataluña y el Sur Global y que también se relacionan con la crisis climática, en relación con políticas de descarbonización o proyectos de energías renovables planteados en los últimos años donde la soberanía de los territorios y las poblaciones afectadas no está en el centro del debate.

– Criminalización de defensoras: Caso Istmo Tehuantepec, Mexico (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)

Inscripciones

 

————————————————————————————————————————–

PORT

ALTA TENSÃO

Conferência Internacional sobre Emergência Climática e Conflitos

7 e 8 de Junho de 2021

 

Segunda-feira, 7 de Junho, 15h30 às 17h30

Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol 

  1. Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.

Moderadora: Sandra Vicente, jornalista

– Articulação entre crise climática, conflitos e deslocamento com enfoque de género (ESF, Beatriz Felipe)

– Justiça climática e responsabilidades do Norte global (Instituto Transnacional, Mònica Vargas)

– Uma perspectiva crítica dos conflitos com base no ecofeminismo (Moçambique, Teresa Cunha)

 

Segunda-feira, 7 de Junho, 17h30 às 19h30

Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol

  1. Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.

Moderação: Escola de Cultura de Pau

– Acumulação primitiva e crise do extractivismo: O caso de Cabo Delgado em Moçambique (Boaventura Monjane) 

– A transição energética nas mãos de quem? O caso das usinas hidroelétricas no Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)

– Reassentamento preventivo forçado: o caso da Enseada da Baleia, entre o abandono e a hostilidade (Rede Sul-Americana de Migração Ambiental, Giovanna Gini e Tatiana Mendonça Cardoso)

 

Terça-feira, 8 de Junho, das 18h às 20h

  1. Mesa redonda sobre conflitos derivados das políticas climáticas na Catalunha e no Sul Global.

Moderação: Enginyeria Sense Fronteres

– Criminalização de defensoras: Caso Istmo Tehuantepec, México (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propostas e alternativas na perspectiva da justiça climática (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistência territorial e abordagens da soberania popular (Linha zero com a Xarxa per la Sobirania Energètica, a Aliança contra la Pobresa Energètica, entre outras plataformas de territórios e grupos afetados na Catalunha)

Inscripções

L’entrada ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021 ha aparegut primer a ESF.