La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic

Avui, 22 de març, volem commemorar el dia Mundial de l’Aigua, ja que l’aigua és un dret i no una mercaderia. Des d’ESF apostem per un model públic de gestió i no sols en l’Estat Espanyol, sinó a tot el món.

A Mèxic, Saltillo i Veracruz són dues ciutats en les quals la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’empreses participades per la multinacional Aigües de Barcelona ha anat acompanyada de denúncies d’augments desorbitats de tarifes, talls del subministrament, irregularitats contractuals o impactes ambientals. Segons ha investigat el periodista Víctor Yustres, i que ens mostra en l’article “Les aigües tèrboles d’Agbar a Mèxic” publicat en El Salto.

L’entrada d’Agbar a Mèxic comença justament en Saltillo, capital de l’estat de Coahuila, i es remunta a l’any 2000, quan guanya l’alcaldia municipal de la ciutat Oscar Pimentel González, del conservador Partit Revolucionari Institucional (PRI). En aqueix moment, l’alcalde proposa una aliança del municipi amb una empresa multinacional per a lluitar contra l’escassetat d’aigua i millorar el servei. Contracta llavors a l’empresa Freese Nichols per a fer un estudi sobre la mena d’esquema de privatització més adequat per al municipi i més endavant contracta també a l’empresa auditora Arthur Anderson, que llavors era l’assessora comptable de totes les empreses del grup Aigües de Barcelona, per a conduir el procés de privatització. Finalment, el model triat és el d’empresa mixta.

Aigües de Barcelona va arribar a Saltillo sota la promesa que anava a “millorar l’accessibilitat de l’aigua per als habitants”. Ara, l’empresa es veu embolicada en un cercle de denúncies que varien entre violacions als drets humans, l’aprovació irregular de l’augment en la tarifa, una multa per cobraments indeguts a més de 200 usuaris i la rematada d’una paraestatal en bones condicions.

Segons dades recollides per l’Associació d’Usuaris de l’Aigua de Saltillo (AUAS) gràcies a una sol·licitud d’informació realitzada a Agsal, l’empresa efectua 100.000 corts d’aigua anuals per impagament, una xifra considerable tenint en compte que el total és d’uns 250.000 usuaris. Més de 15.000 usuaris domèstics, el 8% de la població, tindrien el servei d’aigua totalment suspès en el Saltillo.

En els dos primers anys de privatització, la companyia va realitzar cinc augments de tarifes per damunt de la inflació. Entre el 2001 i el 2015, els i les saltillenques van passar a pagar entre un 80 i un 230% més pel rebut de l’aigua.

L’eficiència del servei, un dels motius que van precipitar la privatització del servei, s’ha mantingut al voltant del 60% en aquests 19 anys. És a dir hi ha un 40% d’aigua extreta que es perd per fugides en el sistema o altres causes.

En un altre article El agua en el campo mexicano: una batalla por la vida, publicat en El Salto, ens parla dels activistes que des de Saltillo fins a Parres lluiten per conservar els brolladors i evitar la sobreexplotació, tal com explica Juan Gamboa, llaurador i líder comunitari de la zona, “la major part dels brolladors o s’han assecat o flueixen amb un cabal molt feble. Les agroindústries i empreses que gestionen l’aigua com a Aigües de Saltillo han xuplat ja la majoria de recursos hídrics, aquest és dels pocs que queden juntament amb els brolladors de Parres”.

El director del Comité de Defensa de l’Aigua de Parres, Felipe Rodríguez, explica que la sobreexplotació de l’aqüífer es dóna a partir de la privatització del servei d’aigua potable a les mans d’Aigües de Barcelona, a través de l’empresa mixta Aigües del Saltillo (Agsal) en 2001. “Quan entra Agbar a gestionar l’aigua en la capital de l’estat, fa 20 perforacions en l’aqüífer Saltillo Sud per a proveir a la població de la ciutat. Això ha afectat els brolladors de General Cepeda, que s’han assecat, i als Parres, que corren perill”.

Daniela Pastrana, periodista mexicana especialitzada en drets humans explicava en aquesta entrevista en media.cat com “Les amenaces de les multinacionals són un problema estructural que afecta moltes parts del món. En països com Mèxic, moltes empreses s’aprofiten d’un sistema judicial molt feble i una elit política massa corrupta. Fan aquí el que en els seus propis països no s’atrevirien a fer”.

Jackie Campbell és defensora dels drets humans a la regió de Coahuila de Saragossa (Mèxico). Explica en una entrevista a La Directa com “les empreses estrangeres estan buidant l’aigua del país per a construir infraestructures i fer funcionar les seves empreses i com, per a combatre tot això, les comunitats i activistes han creat el col·lectiu Sí en la vida, en el qual participa actualment”.

“Aquest tipus d’intervencions porten el que es denomina les ciutats model, en el nostre cas denominada Derramadero. Aquest tipus de ciutat són ciutats construïdes per empreses, projectes inviables davant la manca d’aigua. […] Estan destruint els territoris de les comunitats, els estan espoliant l’aigua per a construir aquest tipus d’infraestructures”, explica l’activista Campbell.

Afegeix que amb el documental Aigua tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic, finançat per la beca DevReporter, “mostrarem les vulneracions més importants que estem patint a Mèxic i és l’espoli de l’aigua. Aquesta vulneració, aquest robatori, l’estan patint, sobretot, les comunitats llauradores”.

En el documental també veurem les irregularitats del negoci de l’aigua a Espanya. I en l’article Poder, irregularidades y opacidad sin fronteras en el negocio del agua en España publicat a El Salto, el periodista Jordi Sans indaga quines són les companyies que acaparen la majoria de concessions en l’Estat. Aqualia —filial de la constructora i empresa de serveis històricament relacionada amb les germanes Koplowitz i propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim des de 2016—, Acciona i Agbar (Societat General d’Aigües de Barcelona) que des del 2010 és una de les filials espanyoles de la companyia Suez, participada alhora en un 4,1% per Criteria, el hòlding d’inversions de La Caixa.

Pel que fa a la transparència, Agbar no advoca per exposar a la societat les seves accions i moviments sinó més aviat al contrari. Al maig de 2018 estava prevista una Multiconsulta no vinculant a Barcelona organitzada pel consistori que volia recollir l’opinió ciutadana sobre diferents qüestions. Una de les preguntes havia d’estar relacionada amb la gestió de l’aigua i Agbar va fer diferents moviments jurídics per a intentar suprimir la pregunta de la proposta de votació. Aquestes i altres actuacions d’Agbar per protegir el seu negoci es recullen en aquest reportatge a La Directa.

El 20 de novembre de 2019 el Tribunal Suprem dictava una sentència en la qual donava el vistiplau al procés de creació de l’empresa mixta —Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua— que ostenta la concessió en l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), propietat al 70% de Suez, 15% del AMB i 15% de Criteria. Amb aquesta decisió es tancava un capítol de huit anys en els tribunals després que en 2011 la multinacional signés amb la AMB la creació de la mixta que gestionaria el cicle de l’aigua sense concurs públic previ fins al 2047. L’acció es va rubricar, en canvi, a través d’un procediment negociat.

Miriam Planas, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, considera que la decisió de l’alt tribunal “assegura els interessos de les empreses”, acció que a la seva entendre ja havia fet altres vegades com en el cas del rescat a la banca. Planas reconeix que els “sorprenen molts els fonaments jurídics d’aquesta sentència, però no ens sorprèn tant l’actitud del Suprem”.

The post La lluita pel dret a l’aigua, una batalla contra Agbar a Mèxic appeared first on ESF.