“I tu? ja saps què vols ser de gran?”

Quan de petit al company Marc Bassó li preguntaven què volia ser de gran ell responia inventor. I no anava mal encaminat, després de formar part del grup Uni d’ESF a la universitat actualment treballa a ESF en l’àrea de projectes.

Ell va decidir treballar en allò que creu encara que això comportés rebre més diners o privilegis. Com ell bé diu a l’article “Al cap i a la fi, la nostra missió era, és i sempre serà deixar el món millor de com l’hem trobat”.

Gràcies Marc!

Article del company Marc Bassó publicat al butlletí de Sant Just Solidari.

Recordo que quan anava a escola una pregunta força recorrent era “i tu? ja saps què vols ser de gran?”. En aquell moment no t’hi paraves a pensar massa, sovint deies el primer que se’t passava pel cap sense tenir en compte que no tenia per què ser una vocació o una professió, però llavors era difícil plantejar-se que “ser” feliç no era un estat tan constant com aparentment sembla en un inici. Bé, en tot cas, jo solia respondre aquesta pregunta amb un ràpid “inventor!”; imaginar-me artefactes que ens podien fer la vida més còmode i divertida em removia, el que més endavant es va traduir en posar la tecnologia al servei de la societat (no a l’inrevés, insisteixo).

Això em va portar a estudiar enginyeria industrial, però ben aviat em vaig adonar que alguna cosa fallava quan em deien que la unitat de mesura més important eren els diners, quan veia com el pla docent es cenyia a uns continguts molt poc conscients del món on vivim o quan observava com molts companys i companyes repartien currículums com a xurros entre grans empreses per arribar a cobrar alts sous, agafar experiència, tenir ascensos per cobrar sous encara més alts, etc. És llavors quan em començo a preguntar si és això la felicitat, o només una cosa més que em volen vendre…

Per sort o per desgràcia i, en certa manera gràcies a l’escoltisme que tantes llavors ha plantat en mi, vaig descobrir la vida de l’associacionisme juvenil de la planta 1 de la meva facultat: assemblea, grup de dones, cinema, esports, teatre… i el grup universitari d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF “grup uni”). On no només es compartien moltes de les meves preguntes, dilemes i inquietuds, sinó també es fomentava l’esperit crític i es un respirava un ambient de complicitat, sempre encapçalat per la proactivitat i les ganes de fer, fer i fer en pro de la cultura, els hàbits saludables o la justícia.

Principalment, em vaig interessar per ESF “grup uni”, format per l’estudiantat de diferents facultats catalanes amb la voluntat de sensibilitzar l’alumnat en temes socials, oferint una formació paral·lela a la que la universitat ens dona. Organitzant xerrades, cicles temàtics, tallers, passi de pel·lícules i documentals, contacte amb campanyes externes, etc.

Aquest interès i dedicació, em va brindar la primera oportunitat de treballar en l’apassionant món de la cooperació, gràcies a una col·laboració amb Ziri, iniciativa que proporciona serveis per facilitar el desplegament de la cooperació per la Justícia Global, donant suport tant a organitzacions de la societat civil com a administracions públiques; liderada per en Miquel Carrillo, consultor experimentat en cooperació internacional, actual President de la Federació espanyola d’ISF (“Ingeniería Sin Fronteras”) i enginyer químic per l’IQS, entre moltes altres coses. El projecte al que vaig donar suport bàsicament va ser #FETSCoopera, un programa adreçat a les entitats catalanes de cooperació per millorar la seva situació financera i econòmica, i estrènyer els vincles amb les finances ètiques i l’economia social. Això em va permetre conèixer més a fons moltes entitats, associacions, cooperatives i petites empreses tècniques de la província de Barcelona, fins i tot algunes de Girona i Lleida; dedicades en part a la cooperació en energies renovables, construcció, consum responsable, producte en general o inclús transport. Si ja tenia una mica de curiositat per tot aquest món amb infinites possibilitats, aquesta ja va ser la guspira que necessitava per acabar d’encendre la passió d’aquesta vocació en mi.

És per tot això i més que, vaig anar un pas més enllà i, actualment, formo part de l’àrea de projectes Sud a l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una associació de cooperació al desenvolupament amb més de 25 anys de recorregut, que treballem per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del Sud, respectant sempre les característiques culturals i tècniques.

ESF som una associació multidisciplinària formada per professionals, docents i estudiants, que treballa la interrelació entre l’enginyeria i la cooperació, en les àrees d’aigua, sanejament, energia i industries extractives, serveis urbans, hàbitat i ciutadania i sobirania alimentaria; ja sigui a través de tasques de formació i sensibilització en l’àmbit universitari o professional, com mitjançant projectes de desenvolupament en els països empobrits. A ESF entenem la cooperació com un intercanvi basat en la solidaritat, amb el conseqüent benefici mutu, i el desenvolupament com un procés en evolució, interdependent i sostenible, que no pot imposar limitacions a les diferents cultures i que ha de contribuir a augmentar la participació ciutadana i el paper de la societat civil. Tanmateix, denunciem i donem resposta a les situacions d’injustícia de la nostra societat, treballant per assolir una societat internacional justa i solidària.

ESF som una organització formada principalment per voluntaris i voluntàries, amb un caràcter associatiu basat en la participació activa i democràtica dels tots i totes les membres. Els grups de treball són l’eina que tenim a l’associació per a dur a terme les activitats que es contemplen als diferents projectes, D’altra banda, a l’equip d’Estructura Interna, amb personal contractat, vetllem per la gestió de les tasques del dia a dia de l’associació, complementant la feina dels voluntaris i voluntàries. Els àmbits en els quals treballem a ESF (Cooperació per al Desenvolupament, Formació i recerca en Tecnologies per al Desenvolupament Humà, i Sensibilització i Incidència) estan vinculats entre ells, formant un continu que permet millorar la intervenció tècnica pròpia, sistematitzar experiències i oferir-les al conjunt dels actors de la cooperació catalana i espanyola. A l’hora, aquest vincle permet introduir-les als espais de formació, reglada i no reglada, des del punt de vista tècnic com polític, tot enllaçant l’acció ciutadana i les polítiques de cooperació que es treballen al Nord, amb les problemàtiques s’aborden en intervenir al Sud.

Però en realitat, a ESF som molt més! Som persones amb interessos comuns que treballem per un canvi. Som part d’una lluita que busca fer del món un lloc més just. Som una entitat dirigida per les persones sòcies i voluntàries. Així, cada grup d’ESF està format per persones voluntàries. I aquestes són les que segueixen el dia a dia del treball a Sud i Nord. És el voluntariat qui realitza el seguiment de projectes i dóna suport al personal contractat. És la seva experiència la que determina el rumb dels projectes i de l’entitat.

No són poques les feines ofertes a un enginyer o enginyera on ni tan sols s’apliquen els coneixements tècnics que aprenem al llarg de la carrera, que massa freqüentment només es procura que el balanç d’una empresa a final d’any sigui favorable. Sempre he pensat i segueixo creient, ara més que mai, que els estudis tècnics viuen una caça de talents, són l’objectiu principal de moltes grans empreses, moltes vegades amb aliances a la mateixa facultat, que poc a poc distorsionen l’imaginari sobre el que farà alumnat en el seu futur per tal de sentir-se realitzat i, en definitiva, ser feliç.

Malauradament, sovint si seguim el camí establert veiem que les possibilitats queden reduïdes a formar part d’un petit engranatge d’una maquinària immensa que ens manté explotats, sense poder incidir-hi per canviar allò que realment creiem que no és just.

Personalment, prefereixo treballar en allò que crec, a base de suor i llàgrimes; que treballar pels beneficis d’uns pocs, a canvi de més diners i privilegis, tot lucrant-me a costa del sistema egoistament. Al cap i a la fi, la nostra missió era, és i sempre serà deixar el món millor de com l’hem trobar, almenys si pretenem seguir coexistint en i amb aquest.

The post Primeres passes d’un santjustenc en el món de la cooperació al desenvolupament appeared first on ESF.