Pressupostos 2022: Lafede.cat denuncia que el Govern incompleix el seu compromís amb el 0’7 i els països més pobres

Barcelona, 2 de desembre de 2021.-   Representants de Lafede.cat, formada per 126 entitats, han demanat avui al Govern que compleixi amb els acords signats el 2019 i recollits al Pla director de cooperació vigent fins el 2022.  Segons aquest Pla la inversió en cooperació havia d’augmentar progressivament i anualment fins arribar als 100 milions d’euros el 2022, com a pas intermig per arribar al 0’7 el 2030. La proposta de pressupostos presentada només contempla una inversió de 55 milions d’euros (0,20%). Diferents organitzacions catalanes han explicat quines necessitats s’estan cobrint i per què és necessària una major inversió. Les entitats confien en que els partits reconsiderin la proposta en el període d’esmenes parlamentàries.  PSC i CUP ja han presentat esmenes d’augment de la partida de d’Ajuda Oficial al Desenvolupament.

L’ exConseller d’Exteriors Alfred Bosch va comprometre’s per escrit el 2019 a augmentar progressivament el pressupost, per tal d’arribar a destinar el 0’7% l’any 2030. A la proposta de pressupostos que s’ha presentat, les xifres queden molt lluny dels compromisos signats al Pla Director de Cooperació 2019-2022 on s’establia que el 2022 la inversió en cooperació s’havia de situar en el 0,33%, amb un pressupost proper als 100 milions d’euros: només es contempla una inversió de 55 milions d’euros (0,20%), lluny dels 63 milions que es van dedicar el 2008. A aquest ritme, no s’assolirà el 0,7% fins l’any 2050. 

Luca Gervasoni, president de Lafede.cat ha destacat que Catalunya queda per darrere d’altres comunitats de l’Estat en inversió, i que el sector de la cooperació és dels pocs que encara no s’han recuperat de les fortes retallades del 2010.  Gervasoni ha explicat que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament són els recursos que les administracions dels països més rics dediquen per fer front a les desigualtats, injustícies i vulneracions de drets existents arreu, “l’única eina política que disposa el Govern per a promoure i defensar els drets civils i polítics arreu, un tema del qual el Govern ha fet bandera”. Ha recordat que la llei de cooperació del 2001 establia que el 2010 s’havia d’arribar a dedicar-hi el 0,7% dels pressupostos. “El 2019 ens ho vam tornar a creure  que s’arribaria al 0,7% el 2030, i no n’estem orgullosos d’haver-nos-ho cregut”. El president de la federació considera però encara s’està a temps de que les persones i els partits compromesos amb l’AOD, “hi posin remei”.  

Núria Iglesias, vicepresidenta i membre de l’equip directiu d’Oxfam Intermón ha incidit, per la seva banda en que les últimes dades d’opinió mostren que la ciutadania ha entès perfectament amb la pandèmia que els problemes globals requereixen solucions globals, però el Govern no hi aposta. “Més del 80% de la ciutadania catalana  creu que s’ha d’invertir en cooperació internacional, i el 62% considera que la Generalitat hauria de dedicar el 0’7% del seu pressupost als països més empobrits.” Ha recordat que no són les ONG que demanem el 0’7  sinó Nacions Unides en el seu últim informe sobre finançament del desenvolupament, per poder fer front a la situació generada per la pandèmia. “Lafede.cat entén que ara, en un moment de creixement econòmic, és quan cal apostar decididament per enfortir la política pública de cooperació i complir amb els compromisos, i amb la comunitat internacional, i convertir-se en un donant de referència.” Iglesias ha demanat un pacte de país pel 0’7 el 2030, més enllà de partidismes.  

Diferents organitzacions federades, amb especialitats diferents, han explicat quin ha estat l’impacte de la pandèmia en els països més pobres, quines demandes i necessitats s’estan cobrint, i per què és necessària una major inversió en cooperació. Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, ha parlat d’una regressió democràtica arreu, i de persecució i criminalització d’ONG, i defensors i defensores dels drets humans: “L’espai de la societat civil s’està restringint i això implica una amenaça directa a la democràcia. Segons el Global Witness, només l’any 2020 van assassinar 227 defensors de drets humans, la majoria d’Amèrica Llatina”. Franquesa ha destacat que el Govern català disposa d’un programa d’acollida de persones defensores per a la seva protecció integral:  “aquest programa, cada vegada més necessari per la situació de regressió i vulneració de drets arreu només acull a 3 persones l’any perquè el Govern diu que no disposa de més recursos, si el Govern complís els seus compromisos i apostes pel 0,7, seria possible ampliar aquest programa”. 

Josefina Díaz, de Metges del Món ha fet esment de la situació provocada per la pandèmia en el dret a la salut. Ha donat xifres com que només el 5,8% de la població dels països pobres ha estat vacunada amb una dosi, i al continent africà només el 3,2% de la seva població, mentre els països del G20, han rebut 15 vegades més dosis que els països africans. “Aquest incompliment pressupostari impossibilita enfortir i ampliar els programes que estem duent a terme amb les nostres contraparts a Amèrica Llatina, Orient mitjà i especialment a Àfrica. Dels 1.300 milions de dosis sobrants que els països rics es van comprometre a donar a COVAX, només se n’han destinat 365 milions, el Govern català n’ha destinat tan sols 290.000 euros”.  Amb més recursos el Govern podria destinar més recursos a aturar la pandèmia. 

Montse Benito, d’Entrepobles, per la seva banda, ha explicat que la pandèmia ha afectat als drets de les dones arreu, i molt especialment a les dones més vulnerables, agreujant-se la precarietat, discriminació i sobrecàrrega en les tasques de cures en què es trobaven.  “Moltes dones només poden dedicar-se al sector informal, on no compten amb la mínima cobertura sanitària, a les zones rurals s’enfronten sovint a la inseguretat econòmica i alimentària per la pèrdua de terres comunitàries a mans de grans empreses extractivistes. Les entitats que treballem en la defensa dels drets de les dones sabem que sense un compliment dels pressupostos no podrem recolzar tant com seria necessari els processos d’apoderament a les dones, sobretot a Amèrica Llatina i Àfrica”.

Pilar Orenes, directora d’Educo, ha donat dades de com ha impactat la pandèmia en l’educació a nivell mundial. 100 milions de nens i nenes no han après a llegir, ha augmentat el treball i el matrimoni infantil. 1.000 milions de nens i nenes pateixen violència. “Els recursos que no invertim ara en educació es convertiran en una generació que perd oportunitats de futur. El compromís d’arribar al 0,7% no pot ser ajornat. Encara hi ha 700 milions d’infants al món que no tenen accés a l’educació. No invertir recursos en cooperació i educació, suposa deixar sense oportunitats futures a les noves generacions” . 

 Àlex Guillamón, vocal de la Junta de Lafede.cat, i expert en justícia climàtica, ha destacat que el Banc Mundial calcula que el nom de persones creixerà en 100 milions a causa de la COVID i del canvi climàtic. S’estima que 118 millones de personas extremadamente pobres estaran exposades a la sequera, les inundacions i el calor extrem en 2030 a causa de l’escalfament global, i que només a la regió subsahariana es reduirà en un 3% el producte interior brut.  “Membres molt destacats d’aquest Govern van ser presents a la COP26, i han declarat que volen que la lluita climàtica sigui un dels seus senyals d’identitat. Com es veurà reflectit en la seva política exterior si incompleix els compromisos?”

L’entrada Pressupostos 2022: Lafede.cat denuncia que el Govern incompleix el seu compromís amb el 0’7 i els països més pobres ha aparegut primer a ESF.